Memòria.- Emboscats. Les «guerrilles» del bosc

La Guerra Civil ha tingut grans oblidats. Més enllà de republicans i nacionals hi ha aquells que
van fer la guerra pel seu compte, sense participar directament en el conflicte. Els emboscats
van refugiar-se en boscos, muntanyes i en alguns racons de cases de pagès. L’Ateneu proposa
una caminada pel Collsacabra per recuperar la memòria dels emboscats d’Osona i reivindica
conèixer la història d’aquells que alguns llibres han presentat com a covards.

El fracàs de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 a Catalunya, va fer néixer una
revolució social que convertí el territori català en una rereguarda hostil carregada d’odi i
venjances. Els que van rebre les primeres bufetades van ser els eclesiàstics i els simpatitzants
de dretes, que corregueren a amagar-se al bosc. El novembre del mateix any es va crear
l’Exèrcit Popular de la República i començà la crida de lleves per anar a lluitar al front. No
tothom estava disposat a participar en una guerra que no considerava seva i per això molts
homes van buscar aixopluc en un territori que dominaven com el palmell de la seva mà. Durant
la Guerra Civil, doncs, els boscos catalans es van omplir d’homes que s’allunyaven del conflicte
estatal i de dones i nens que els aixoplugaven sota les amenaces constants dels caçadors de
desertors.


Detall de l'esdeveniment